Història
 
Texte d'Aitor Roger (Extret del llibre "100 anys del Centre")
 

La societat Centre Catòlic de Blanes va néixer l'any 1906 amb la ferma voluntat de servei als blanencs. La primera seu social estava ubicada a les antigues dependències del Palau dels Vescomtes de Cabrera. Ben aviat, concretament l'any 1914, s'instal·laren a l'actual emplaçament, al carrer Roig i Jalpí.

La primera Junta directiva, sota la presidència del senyor Josep Ferrer i Illas, estava formada per destacats prohoms de la vila de Blanes esperonats pels objectius fonamentals del Centre, que eren la instrucció i edificació religiosa dels seus associats, així com la ensenyança de la resta de vilatans que acudissin als seus locals. Al mateix temps, sempre que fos possible, es combinarien aquests dos objectius amb una funció recreativa i cultural.

La vetllada inaugural de l'entitat va tenir lloc per la festa de Sant Josep de 1906, el sant que ha esdevingut el patró tradicional del Centre, juntament amb la Immaculada Concepció, la seva copatrona. Tradicionalment, s'han escollit aquestes dues diades per celebrar les grans vetllades teatrals i musicals, juntament amb els dies de la Festa Major i la festivitat de Sant Bonosi i Maximià. Aquestes vetllades, un lloc de trobada de socis i simpatitzants, han comptat amb la fidel participació de la Capella de Santa Cecília des del primer moment.

La implantació del Centre l'hem d'emmarcar en un període que es vivia una considerable problemàtica social i religiosa arreu del país. En certa mesura, la seva creació va servir per fer contrapès a la Casa del Poble, entitat local de caire republicà i d'esquerres que havia sigut fundada l'any anterior. La tensa situació política que es vivia a Blanes va empènyer als dirigents del Centre a participar en política. La creació de l'entitat “Amics de Blanes” va agrupar als contraris a la candidatura de la Casa del Poble. Un dels casos més emblemàtics de la primera època és el del President del Centre Josep Ferrer i Ferrer, que va ser regidor els anys 1909 i 1922, a més d'alcalde accidental. En les eleccions de 1934, els socis Pere Puig i Fèlix Andreu també van ser escollits regidors electes per Blanes. Si hem de destacar el nom d'algunes de les persones que han passat per les juntes directives, fàcilment ens n'adonarem que la seva transcendència va més enllà d'aquesta societat. Hi trobarem escriptors i poetes, alcaldes i regidors de la Vila de diferents períodes, grans activistes culturals, homes d'empresa...

El Centre, sota la protecció de l'Església i la Parròquia Santa Maria de Blanes, volia encaminar als obrers blanencs cap a una opció de vida cristiana. D'aquesta manera, la prompta creació del Sindicat Agrícol de Blanes (1907) i de la seva Caixa Rural (1910) va implicar una alternativa catòlica per l'associacionisme obrer blanenc de les primeries del segle XX. Aquestes dues entitats, amb un fort contingut social i tant estretament lligades a la vida del Centre des de la seva fundació, van néixer afavorides per un seguit de mesures governamentals aprovades entre 1905 i 1906 encaminades a facilitar el cooperativisme rural i el mutualisme. Amb la creació del sindicat catòlic, dirigit per socis del Centre, es buscava un equilibri entre la petita propietat agrícola i els grans terratinents de Blanes, alhora que s'encetaven mecanismes d'ajuda als pagesos a través de la creació dels socors mutus i dels crèdits per millorar la productivitat de la terra.

Les classes nocturnes per a treballadors, que també eren impartides pels mateixos socis i dirigents del Centre, la Mútua per Obrers en Atur Forçós, l'Agrupació Professional Obrera... són una mostra evident de les moltes activitats que es van posar en marxa durant els primers anys de vida del Centre. Aquesta tasca educativa es va veure culminada amb la creació dels Cercles d'Estudis per part de Mn. Salvador Riera, uns cicles de conferències on s'impartien lliçons magistrals sobre els temes més polèmics del moment.

La divulgació i les conferències són un dels pilars més sòlids del Centre al llarg d'aquest segle de vida. A les pàgines d'aquest llibre hi volem deixar constància d'aquelles que van tenir una major transcendència. Intentar fer una llista de les personalitats que han acudit al Centre seria una feina inabastable, però cal posar de relleu la gran diversitat de temes que s'hi han tractat: cicles literaris, sessions de cine-fòrum, actes polítics de totes les tendències, presentacions de llibres... Cal destacar també l'organització de múltiples actes per commemorar la coronació canònica de la Mare de Déu del Vilar de Blanes (1955), amb l'activa participació de Josep M. de Sagarra, i les jornades realitzades en motiu del centenari del naixement de l'escriptor modernista Joaquim Ruyra (1958).

Si abans apuntàvem que les conferències eren un dels puntals del Centre, l'altre gran puntal seria el teatre. Les representacions de la secció dramàtica del Centre han estat una constant des de la seva fundació. Primer va ser gràcies als joves socis del Centre i d'altres nois i noies que pertanyien a diferents moviments juvenils de la Parròquia, com els Lluïsos o els Pomells de Joventut. Des de l'any 1920, amb la fundació del periòdic Recvll, els joves redactors d'aquesta revista van agafar el relleu dels components de la primera secció dramàtica.

A partir dels anys quaranta trobem actuant sobre l'escenari del Centre la secció dramàtica d'Acció Catòlica. Els anys seixanta es viu un altre període de gran activitat teatral. Més modernament, a partir dels anys vuitanta, hi ha fet acte de presència el Grup de Teatre Xiroia de Blanes.

Dues de les obres més emblemàtiques del teatre que s'ha fet al Centre són Els quatre corders de Blanes i Pastors i Misteris , ambdues van ser representades per primera vegada en aquest teatre. Totes dues obres s'han convertit en un referent del teatre popular blanenc i els seus autors en uns personatges emblemàtics de la història del Centre. Ruyra, com podrem comprovar al llarg del llibre, segueix sent un referent ben viu en la vida cultural d'aquesta associació. Per la seva part, la família Puig és una de les nissagues més arrelades en la història del Centre des de la seva fundació.

Si ens endinsem a la dècada dels anys trenta comprovarem com els fejocistes locals van tenir un paper protagonista en la vida del Centre. Els joves membres de la Federació de Joves Cristians de Catalunya hi tenien la seva seu social. Del Grup Mediterrània remarcaríem la gran obra social que van endegar, amb la celebració dels Cercles d'Estudis dirigits per Mn. Damià Estela o la creació de la Mútua per Obrers en Atur Forçós.

A part de les tasques d'apostolat i les representacions dramàtiques, també organitzaven cicles de conferències i campionats esportius. De fet, el bàsquet blanenc va néixer al Centre, ja que fou una iniciativa dels fejocistes, tots ells socis del Centre. Van ser els primers en organitzar un equip professional a Blanes i en participar en un campionat regional amb altres equips.

La sardana és una altra de les activitats estretament lligades a la història del Centre. A Blanes, encara es manté l'espai del passeig de Mar davant del Centre Catòlic com el lloc tradicional de les ballades de sardanes. Fa pocs anys s'hi va instal·lar un monument al·lusiu. A més, la idea d'organitzar el primer Aplec Sardanístic de Blanes va sortir de l'incipient agrupament sardanista del Centre.

Els anys trenta també va ser el moment de l'arribada del cinema al Centre Catòlic, que va proporcionar una oferta lúdica de qualitat a molts blanencs i visitants. Primer s'hi van projectar els documentals i les pel·lícules mudes, només aquelles que fossin aptes dins la moral catòlica de l'època. La novetat del cinema sonor no hi arribarà fins l'any 1936. Amb l'inici de la Guerra Civil el cinema va quedar momentàniament interromput, fins que anys més tard es reprengué amb la inauguració del popular Cine Selecte.

Els anys cinquanta s'hi va viure una intensa activitat cultural. Anys després, durant els darrers anys del franquisme, la sala d'actes del Centre va acollir més d'una actuació compromesa amb la causa catalanista. Un dels esdeveniments més emblemàtics van ser els recitals dels components de la Nova Cançó catalana i els que va oferir el cantautor Raimon.

El sentiment de catalanitat sempre ha estat present al Centre. Un bon exemple el trobem en l'escut que van dissenyar el 1956 per commemorar el cinquantenari de l'entitat, on a més dels llibres dels Evangelis també hi apareixen les quatre barres de la bandera catalana. Era només un símbol, però tenia un alt contingut ideològic.

El Centre, com gairebé totes les entitats centenàries, també ha passat per moments de crisi i d'inactivitat. Moltes vegades, per seguir avançant ha calgut renovar profundament la seva junta, donant entrada a noves persones i altres maneres de pensar. Amb l'arribada de la dècada dels setanta s'abandonaven definitivament les postures més conservades i tancades i es feia una clara aposta per la renovació dels seus dirigents i la incorporació de gent més jove.

Als primers anys vuitanta el Centre va haver de fer front a unes importants reformes. No eren les primeres i tampoc serien les últimes. Les darreres obres van començar el 2001.

Els nous temps, amb el canvi de segle pel mig, van fer necessari un canvi radical per continuar sent un referent de la vida cultural blanenca. El Bisbat i l'actual Junta van haver de sospesar molt bé la possibilitat de fer una permuta amb un constructor, cedint el dret de vol i a canvi tenir unes noves instal·lacions i guanyar una mica més d'espai.

El Centre llueix ara un nou aspecte, més modern i funcional. Mira de cara al mar, amb un equipament totalment renovat després de ser enderrocat el vell edifici. La nova sala d'actes, amb una capacitat per 124 persones, així com la cafeteria i els nous espais pels socis i les entitats tornen a bullir d'activitats.

El catolicisme del Centre no ha d'abandonar mai el seu caràcter universal. El Centre ha de ser un lloc d'acollida, un espai obert a tothom i un lloc de trobada de tota classe de persones, sense distincions ni exclusions de cap mena. Ben segur, que el nou Centre seguirà sent fidel als seus objectius de formació cristiana, humana i cultural i, tot i el seu espectacular canvi d'imatge, continuarà rebent amb els braços oberts a totes les persones i a les entitats que s'hi vulguin aixoplugar.

 
Tornar a pàgina principal